dimecres, 7 de maig del 2014

Els blaus de l'horitzó i la revolució dels clavells


Els blaus de l'horitzó i la revolució dels clavells 


No fa gaire va fer 40 anys de la revolució dels clavells, nom que rep l'alçament militar del 25 d'abril de 1974 que va esfondrar el règim polític en vigor a Portugal des del 1926.
Ambientat en aquest fet destaca l'obra del mallorquí Sebastià Bennassar i Llobera que, el 2006, publicà Els blaus de l'horitzó. La novel·la fou publicada per l'editorial Gall Editor i va rebre el premi Pollença de novel·la el 2005.

Sebastià Bennasser va néixer a Palma el 1976. Ha treballat onze anys com a periodista al diari Baleares i al Diari de Balears. És crític literari del suplement «L'Espira» i col·labora amb diversos mitjans de comunicació. Llicenciat en Humanitats i màster en Història del Món per la Universitat Pompeu Fabra, ha publicat obres de poesia i de narrativa com obres de poesia. Destaca també com escriptor de novel·la negra (El botxí de la ciutat de Mallorca, Cartes que no lliguen, “La mar no sempre tapa”, etc. ).

Els blaus de l'horitzó és una novel·la d'ambientació històrica. Es basa en un fet rellevant del s.XX, l'esfondrament d'un règim dictatorial de caire feixista. En literatura catalana trobam nombroses novel·les d'ambientació històrica i, moltes d'elles es situen en la guerra civil, l'exili... En aquest cas, però, es situa a Portugal concretament el 25 d'abril, dia de la revolució.
El lector acompanya al fotògraf Arnau Oliver, protagonista de la història, i al capità Salgueiro pels carrers de Lisboa, carrers que es converteixen en l'escenari d'una revolució romàntica.

“Lisboa. Portugal. 25 d'abril de 1974. Els militars prenen la ciutat i el país per derrocar la dictadura més antiga d'Europa i instaurar-ne la democràcia. [...] Portugal. 25 d'abril de 2004. Trenta anys després encara hi ha misteris que romanen, tot un país per explicar i per descobrir, un estat que ha de ser el miratge perfecte per als Països Catalans, l'horitzó de futur. Un país a tocar, fascinant, impressionant, desconegut”.

Crec que la novel·la, d'unes 200 pàgines, és fàcil de llegir i pot atreure al lector. Les novel·les històriques són novel·les amb un gran nombre de ventes ja sigui per l'atracció que el lector pugui sentir cap a uns fets passats i que coneix o ja sigui per apropar-se a la història i formar-se culturalment.
Així crec que la novel·la és interessant perquè ens permet apropar-nos a un moment històric important que, al meu parer, encara molta gent desconeix.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada